He donat una llambregada al meu compte de Google i, de cop i volta, me n'he recordat del blog. No pot ser!, m'he dit, com puc ser tant mandrós!.
L'he obert i he repassat els temes últims (quasibé pehistòrics) i he llegit el penúltim on esmento el meu entranyable amic Manu. No he pogut resistir la temptació de dedicar-li uns segons. No hi ha dia que no pense un xic amb ell, sobretot quan obro el Facebook i me'l trobo entre els contactes. No he tingut el valor encara d'esborrar-lo.
Bé, em canso d'escriure, però són tantes les coses que em vénen al cap que em fa l'efecte que els dits no són capaços de seguir el bombardeig d'idees que els arriben des del cervell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada