A veure si ho tenim clar, jo no crec en els persones bilingües, no n'hi ha, és un invent polític. jo no en sóc de bilingüe, no utilitzo les dues llengües igual, sóc monolingüe, encara que tinc la sort de saber comunicar-me en d'altres idiomes, entre ells l'espanyol, però la meva estructura mental bàsica és catalana, sinó en quina llengua són els meus somnis?. Mai no he somiat en castellà, no he tingut ni un sol record en aquesta llengua. Quan m'enganxo els dits en una porta, o em dono un cop fort, em faig mal, la meva expressió de dolor o el meu renec (sí, perquè encara que és políticament incorrecte, tots en fem algun, de renec) és en català. Si utilitzo un altre idioma intervé la meva part conscient, voluntària, i l'empro amb més o menys correcció, amb més o menys precisió, però sempre dins de la voluntarietat. Quan entra en joc el subsconscient ja no hi ha una igualtat idiomàtica.
Per tant, senyors polítics, a la societat tenim una situació de diglòssia no de bilingüisme i és així perquè en el dia d'avui hi ha una llengua que predomina i fagocita l'altra. Revisem els periòdics en català i en espanyol, revisem les cadenes de TV que emeten en català i les que utilitzen l'espanyol, comptem les pel.lícules projectades a les salés de cinema en quin idioma s'emeten, intentem utilitzar el català en qualsevol operadora telefònica, provem d'iniciar un plet en català, intentem de redactar una escriptura en aquest idioma...
Vinga senyors i senyores del PP que teniu un morro que us el trepitgeu quan camineu. Vinga senyors i senyores del PSOE (ja no dic PSC perquè és un escolanet) que amagueu sota l'americana la "banderita rojigualda".
DEIXEU EL CATALÀ EN PAU D'UNA VEGADA.
No em vingueu en romanços d'igualtat constitucional que només ho utilitzeu en una sol sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada